|
|
El Teatre Alcázar de Nules va ser construït a principi de segle per la família Alcázar Bartrina amb la finalitat de dotar la població d'un ampli espai condicionat per a ser utilitzat com a teatre, sala d'espectacles, etc. Com a conseqüència de la Guerra Civil, l'edifici va patir greus desperfectes i va haver de ser enderrocat, a excepció de la façana. El 1950 Inés Alcázar va presentar una petició per a construir un nou edifici destinat a teatre i cinema, que es va inaugurar el 1952 amb la sarsuela "La del manojo de rosas". La seua capacitat era de 1.218 espectadors. La construcció va córrer a càrrec de l'arquitecte Vicente Figueroa.
Amb els anys l'edifici va entrar en decadència. Seria el 1996 quan el municipi va decidir comprar l'edifici als l'Alcázar per 102 milions de pessetes, a fi de preservar i promoure l'emblemàtic edifici. Es va realitzar un complex treball de restauració pels arquitectes Francisco Grande i Ignacio Gil-Mascarell, respectant al màxim els elements existents. També va ampliar l'escenari, es van construir vestidors, l'amfiteatre va ser adaptat com a sala de cinema, es va instal·lar aire condicionat i calefacció, i es va substituir la coberta. En l'actualitat, pel seu equip tècnic i la capacitat, el teatre pot ser considerat únic a València.
|