A Nules conservem diversos jaciments romans i ibers. El Benicató és el jaciment ROMÀ més destacat, encara que s'han trobat altres vestigis romans al Castell de Nules, l'actual Font Calda de Villavieja, al turó de Santa Bàrbara, a la partida de Torremotxa, a la finca del Secanet, al Rajadell, a la Goleta, al Camí Reial, al Estany i al Camí dels Albiacs). Així mateix, disposem de restes arqueològiques de l'època dels IBERS al Castell de Nules, la muntanya de Santa Bàrbara, la muntanya del Tossal i la partida d'Alcúdia, al costat de Mascarell).

El Benicató era una important vila romana rural, que era al mateix temps explotació agrícola i residència. Se situa en els voltants de la ciutat, entre els actuals horts de tarongers. Estaria habitada entre el segle I aC i el IV dC, tenint el seu període d'esplendor al segle II dC.

Va ser descoberta el 23 de desembre de 1955 quan es realitzaven tasques agrícoles a la zona. La Diputació va expropiar els terrenys i el 1956 es va començar a excavar el terreny, treballant uns 2.500 m2 d'extensió, que incomprensiblement van quedar abandonats durant 20 anys, perdent-se molts de les restes. El 1973 es van reprendre els treballs, i posteriorment Benicató va ser cedit a l'ajuntament de Nules, que s'encarrega de la seva conservació fins a l'actualitat.

La zona descoberta fins ara es correspon a la part central d'una vila rústica, configurada al voltant d'un pati central porticat quadrat, de 24 metres de costat. Al centre del pati hi ha el impluvium circular, de 7 metres i mig de diàmetre, que recollia l'aigua de la pluja. A la zona Nord-est hi ha les estades de l'hipocaust (entre elles una pavimentada amb mosaics de tessel rectangulars blanques i negres). Al costat sud-est hi ha una altra càmera pavimentada amb mosaic similar a l'anterior. La zona Nord-oest haurien de ser estades per a l'allotjament dels serfs, i són més petites, mentre el nord-est i el sud-est serien la zona residencial.

Localització:
Camino Viciado s/n

12520 - Nules